Un dels criteris d’avaluació del currículum bàsic de l’àrea de Valors Socials i Cívics és “respectar els valors i els drets i deures de la Constitució espanyola”, un aprenentatge que, més enllà de l’àrea en qüestió, incumbeix tot el professorat. No és gens fàcil educar en això si es pretén fer amb rigor, eficàcia i responsabilitat. Vegem alguns exemples.
Diu l’article 14 de la Constitució espanyola que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Comprovar si és cert no és gens difícil en aquests temps en què els tribunals jutgen gent important i poderosa en un país devastat pels múltiples casos de corrupció. Prenguem, a títol d’exemple, el cas Nóos en què estan implicats, entre d’altres,Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina de Borbó. ¿Pot sostenir-se que la llei ha estat igual per a ells i per al jove granadí que va ser condemnat a 6 anys de presó per robar 80 euros amb una targeta falsa? ¿Ha estat igual que per a la cantant Isabel Pantoja, condemnada a 2 anys de presó per blanqueig de capitals en ser considerada col·laboradora necessària del seu marit? Concloure d’aquest i de molts altres casos que les raons de bressol, que els diners o la posició social, no han condicionat les resolucions judicials, seria fer un flac favor a les evidències i a la formació cívica i crítica de la ciutadania. ¿No seria més raonable mostrar com les lleis gairebé sempre protegeixen l’actual estat de coses? ¿No seria més ètic analitzar com les lleis –la lletra gran i la petita– les fan els que tenen poder i influència per a fer-les? ¿No seria més noble observar que els jutges no són neutrals, sinó que interpreten les lleis, donen credibilitat a uns arguments i no a uns altres, poden equivocar-se i són també fills del seu temps i de la seva experiència vital?
Llegiu-ne més aquí