Fa poc temps una bona part de la comunitat estudiantil es va mobilitzar a favor d’una universitat gratuïta. Una minoria d’alumnes, però, ens oposem a la hipotètica aplicació d’aquesta mesura i ens disposem a explicar per què. Abans que res, cal recordar que els estudiants de grau han de cobrir entre un 15% i un 25% del cost dels estudis. Per tant, els universitaris estem lluny de pagar la totalitat de la nostra formació.
El principal argument en contra d’una universitat gratuïta és que el seu finançament té un component regressiu: els ciutadans més pobres subvencionen les rendes mitjanes i altes, i contribueixen, per tant, a eixamplar les desigualtats. Imagineu que dividim la població catalana en un bloc de cinc pisos ordenats en funció dels seus ingressos. Cada pis correspon al que els economistes anomenen un quintil de renda. Si mirem les dades d’accés a la universitat, el quintil de renda més elevada té una taxa d’escolarització a la universitat de prop del 50%, mentre que si pertanys a una família situada al primer pis les teves possibilitats d’accedir a la universitat es redueixen a un 22%.
Llegiu-ne més des del següent enllaç