En els últims anys escoltem amb freqüència un mantra que afirma que l’educació a Espanya no està mal finançada, que el problema consisteix més aviat en la destinació i l’ús dels fons rebuts, que se suposa que no sempre estan adequats ni orientats a la millora de la qualitat. Tant en informes internacionals com en nacionals es troben comentaris d’aquest tipus, generalment en formulacions menys contundents, però que ja s’encarreguen els diversos tertulians i opinadors d’endurir. Doncs bé, els proposo un exercici senzill: vegem què ens diuen alguns d’aquests informes sobre el finançament de l’educació universitària –aquest és el camp en què treballo actualment– i valorem després les dades. No parlo d’opinions, sinó de dades fredes.
L’informe de l’OCDE Education at a Glance, que com és sabut inclou una selecció d’indicadors internacionals de l’educació, ens deia el 2016 que l’any 2013 (al qual es referien les seves dades) la despesa en educació superior per estudiant ascendia a Espanya a 12.604 dòlars en paritat de poder adquisitiu. Aquest mateix any, la xifra ascendia en el cas d’Estats Units (recorden aquell país que té tantes universitats excel·lents en els diversos rànquings?) a 40.933 dòlars; al Regne Unit, a 25.744 i, a Suïssa, a 25.126. La despesa mitjana dels països de l’OCDE arribava als 15.772 dòlars per estudiant, un 20% superior a la xifra espanyola. Espanya se situava en el lloc 20 entre els 34 països analitzats.
Llegiu-ne més fent clic aquí