Fa unes setmanes va sortir publicat al DOGC el decret d’educació inclusiva. Un gran pas endavant per aconseguir la integració d’aquells infants considerats “diferents” per unes dificultats (qui no en té?) que fins fa poc els han mantingut apartats de l’escola ordinària i de la convivència amb la resta de nens i nenes. Un altre tema serà si hi haurà els recursos suficients per portar-ho a terme… Però a mi la paraula inclusió també em fa pensar en els drets d’uns altres infants: els fills i filles de famílies socialment desfavorides, moltes d’elles d’origen estranger, que es troben segregats en centres “gueto” sense poder gaudir del seu dret a aprendre i conviure amb alumnes procedents d’altres realitats socials i econòmiques, diversitat que enriquiria l’educació dels uns i els altres. A Salt, per exemple, aquesta segregació es dona en la pràctica totalitat d’escoles públiques. Fa tants anys que és així que ja tothom s’hi ha acostumat però això no li treu gravetat. Si som honestos, doncs, hem de reconèixer que perquè el nostre sistema educatiu sigui realment inclusiu ens queda molt camp per córrer.
Descobriu-ne més aquí