Josep Bargalló serà la primera persona que haurà ocupat el càrrec de conseller d’Ensenyament en dos períodes i amb dos governs diferents. I al nou Consell Executiu coincidirà amb Ernest Maragall, ara company de partit i que en el seu dia va ser l’enterrador del Pacte Nacional per l’Educació que ell va impulsar.
18 de desembre de 2003. El primer tripartit ja està pactat entre PSC, ERC i ICV, si bé Pasqual Maragall encara no ha estat investit i per tant no ha anunciat la composició del seu govern. Per Ensenyament sona el nom de Josep Bargalló, home de confiança del líder republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. El nomenament encara trigarà uns dies a ser oficial, però aquell 18 de desembre Bargalló ja explica a un periodista de l’Agència Efe que la prioritat del nou Govern serà la lluita contra la segregació, i li avança que s’impulsarà una “oficina única” que gestioni el procés de matriculacions. L’allau migratori és aleshores el principal factor d’estrès del sistema educatiu, i Bargalló vol que la càrrega es reparteixi a parts iguals per tots els centres, siguin públics o concertats.
Un cop nomenat conseller, la seva primera entrevista la concedeix a La Vanguardia. Titular: “La solució per a l’ensenyament públic no passa per donar menys diners a l’escola concertada”. Missatge conciliador. Però no és l’únic. A l’entrevista insisteix que no permetran que es facin “trampes amb els concerts”, i que per tant es revisaran els d’aquells centres que no apostin per la coeducació o la immersió lingüística. I es tirarà endavant la oficina única de matriculació, que defineix com “un únic ordinador que recollirà totes les peticions, que usarà els mateixos barems i que matricularà els alumnes en funció de la selecció realitzada pels pares, places que hi hagi i resta de conceptes que s’apliquin al barem”.
Llegiu-ne més aquí