Associació Catalana per la Telemàtica Educativa

  • ACTE - Facebook
  • ACTE - Twitter
Dijous 13 de Juny del 2024

“Som treballadors volàtils immersos en formes de treball temporals amb multitud de projectes alhora, externalitzacions i competitivitat extrema, ja ho saben. El resultat és una alienació que provoca la pèrdua de sentit de pertinença a una empresa o un lloc; en aquest context, que no esperi ningú que la gent cooperi amb els altres; impera el campi qui pugui”, afirma Richard Sennett al seu llibre Juntos (Anagrama).

La precarietat laboral, a més de les retallades salarials i de l’empitjorament de les condicions de treball, suposa la inestabilitat i la reducció de l’ocupació temporal, parcial i segmentada fins a la mínima expressió. A Espanya, menys d’un de cada 10 empleats temporals van passar a tenir un contracte indefinit el 2016. Això és particularment greu entre els joves –en l’anomenada generació dels millennials, nascuts a partir dels anys 80–, on la desocupació arriba al 44,5%.

Hi ha persones que fins i tot no arriben a saber en què i per a què treballen. Les conseqüències d’això són la fragilitat i superficialitat de les relacions humanes, el curt termini, la manca de projectes duradors, els vincles febles amb la feina, la pèrdua de sentit de pertinença a una empresa. El precariat, la nova classe social en ascens, està òrfena, per tant, de nexes de cooperació i solidaritat: d’un relat propi. I per descomptat, de la necessària formació contínua –un dret dels treballadors– i de la sòlida adquisició d’experiència.

Descobriu-ne més fent clic aquí

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la base de les dades de navegació dels visitants. Si continues navegant entenem que acceptes el seu ús i, en cas de no acceptar la seva instal·lació, hauràs de visitar l'apartat de Política de Cookies , on trobaràs la forma d'eliminar-les o rebutjar-les. ACEPTAR
Aviso de cookies