Quan veig el rostre dels infants durant aquests dies mirant els aparadors, participant de les festes o rebent els regals recordava la meva pròpia infantesa i el creixement en les seves diverses dimensions. També faig un ràpid recorregut mental de gratitud cap a totes les persones que em van acompanyar i van ser els responsables del meu desenvolupament personal en les diverses etapes de la vida. Els pares i els familiars més propers en primer lloc però immediatament recordo i agraeixo als catequistes, a les religioses franciscanes en les primeres lletres, als mestres de les escoles, als monitors dels campaments d’estiu, als veïns i pares de la colla d’amics, als sacerdots de la parròquia, professors i formadors del Seminari… i tantes persones que em van ajudar a entrar a l’edat adulta i a prendre les pròpies decisions per enfortir la personalitat i per servir els altres retornant-los part del que havia rebut. És la cadena humana del temps: rebem d’unes persones concretes i donem a persones distintes. És el gran misteri del regal.
Us suggereixo avui una petita reflexió sobre els infants. Els vostres i els de tots aquells que us trobeu al llarg de la vida o amb els quals pugueu influir amb les vostres paraules i accions. Tenim una gran responsabilitat sobre l’educació que aquesta societat els ofereix i garanteix. Se sol dir que un grup social és examinat pel tracte que dóna als infants i a la gent gran que, en definitiva, són els més vulnerables i els que més ajuda necessiten.
Descobriu-ne més fent clic aquí