Fins ben passada la segona meitat del segle XX la majoria de parelles no decideixen conscientment quan formen una família. Es casen joves i tenen fills. És un fet que succeeix sense plantejar-se alternatives. Però els temps han canviat i la incorporació de la dona al món laboral és un dels motius que ha retardat l’edat de tenir fills. Espanya és un dels països de la Unió Europea on les mares tenen més tard el primer fill, als 31,8 anys. La majoria de dones duen a terme projectes personals més enllà de procrear i posposen la maternitat fins que elles decideixen. Ara es pot esperar i decidir si es vol tenir fills o no: “La vida passa molt ràpid. Sovint arriben a la consulta dones que ronden els 40 i volen tenir fills. Els han passat els anys sense adonar-se’n”, explica el doctor Carlos Dosouto, metge d’endocrinologia ginecològica i de reproducció assistida, adjunt del servei de medicina de la reproducció de Dexeus Mujer. “No crec que hi hagi un rellotge biològic, es tracta més d’un rellotge social que depèn de l’entorn, que és el que realment influencia. Més enllà de les dones que tenen un desig intens de ser mares, n’hi ha unes altres que es qüestionen tenir fills quan amics i família comencen a tenir-ne. Em pregunto fins a quin punt ho desitgen de veritat o hi ha una sèrie de factors que les condicionen”, diu Dosouto. També hi ha dones que arran d’una crisi existencial quan ronden els 40 es comencen a plantejar la necessitat de deixar descendència. Unes altres arriben a la consulta amb sentiment de culpa, per haver viscut infinitat d’experiències i haver-s’ho passat molt bé, però dubten si seran dones completes si no són mares.
Llegiu-ne més aquí