Segurament el més important d’una joguina és que aquesta tingui alguna relació amb el seu destinatari, tant amb els seus interessos com amb l’etapa evolutiva en què es troba. Vaja, que a un nadó gatejador no li regalaríem una bicicleta o un nen de 10 anys no li regalaríem un correpassadissos, oi?
Però a part d’observar quin és l’interès del petit crec que és important que almenys alguns dels materials que tingui el nen al seu abast siguin “joguines” no estructurats. És a dir, materials que no tinguin cap finalitat concreta. Amb això em refereixo a blocs de fusta, pedres, pals, caixes de cartró, etc. Com veus, no tenen ni per què ser joguines. En canvi, les joguines estructurats són aquells que tenen una finalitat concreta, en els quals el propi material ja indica perquè serveix (un puzle, per exemple) o bé són jocs en els quals hi ha instruccions i normes clares (esports d’equip, jocs de taula, etc.).
Llegiu-ne més des del següent enllaç.