“No sé què fer”, “estic avorrit”, “què faig ara?”. Són frases que acostumem a escoltar dels nens quan ells mateixos es topen amb un temps buit, sense una activitat programada o sense algun dispositiu al qual endollar aquestes hores que, en un primer moment, semblen desertes del “fer”.
Tendim a interpretar aquest temps com “perdut”, perquè sembla que el nen no està fent res que li reporti algun tipus d’aprenentatge, que no fa res “útil”. Això últim va unit a la idea que l’útil és el que implicaria per a ell algun benefici, en el futur, en el terreny de les competències laborals. Entre elles podríem esmentar: l’aprenentatge d’idiomes, els esports, el reforç de les classes del col·legi, qualsevol cosa que pugui “obrir-li les portes” a una bona carrera, a un bon treball.
Llegiu-ne més fent clic aquí.