En Jassim ve d’una ciutat que ell recorda preciosa, un enclavament on “la història et parlava”. Ell era el director del museu arqueològic de la ciutat, un punt de peregrinació pels amants de les runes que ara és l’origen de molts èxodes i fugides. Raqqa (Síria), el “paradís arqueològic”, ara està reduït a enderrocs i, des del 2011 les úniques perforacions que hi ha als camps són les de les bombes. “Ja no hi ha excavacions, ni investigacions ni classes a les universitats. En qualsevol moment es pot morir”, lamenta el professor.
Jassim no va arribar a viure mai la guerra, perquè el 2008 va ser contractat com a agregat cultural a una capital europea fins que va començar el conflicte. “El que passa a Síria va traspassar fronteres i em va afectar a la meva feina a Europa i vaig haver de marxar del país que va ser casa meva durant quatre anys”, recorda. Llavors era 2012 i va triar Suècia com a llar temporal, però “per més que esperava el conflicte no parava i es va tornar inviable tornar a Síria”, explica Jassim, que, de fet, és un nom fictici.
Aquest professor d’arqueologia, com molts altres que arreu del món veuen amenaçada la seva integritat, es va posar en contacte amb el programa Scholars At Risk (SAR) per a poder ser asilat i acollit per una universitat d’un país que pugui garantir la seva seguretat. Finalment va aconseguir una plaça a Göteborg que havia de ser de dos anys, però que encara dura.
Llegiu-ne més aquí