En aquest últim any he escoltat diversos professors de diferents llocs parlar alarmats de l’augment dels problemes psicològics i socials que detecten en els seus estudiants d’ESO i Batxillerat i la manca de recursos amb què s’han d’enfrontar-se a situacions límit en la convivència als centres. Agressions entre estudiants, símptomes de depressió i ansietat que afecten negativament al rendiment acadèmic i a les relacions socials, dificultats econòmiques i problemes familiars greus… són els casos esmentats amb més freqüència.
No poso en dubte que el nivell de conflictivitat als centres educatius pugui haver augmentat: seria una conseqüència més que esperable del període de crisi econòmica i cultural que estem vivint. I, davant d’això, l’afirmació que falten recursos és un clam. És evident que tenir un bon equip d’orientació psicològica i psicopedagògica, així com un treballador social o un educador social als centres per atendre aquests casos milloraria la qualitat de vida del professorat i els estudiants.
Llegiu-ne més fent clic aquí