“Ara mateix la meva aula és un infern dolorosíssim. Els nens allà aparcats, plorant com salvatges i no els pots atendre a tots, en fi, horrible. Tinc 14 criatures, de les quals moltes no arriben a l’any encara, 14. El suport que està per tres classes i gairebé no ve, en fi, estic sola amb 14. Jo, amb aquest amuntegament, no puc. És inhumà, em sembla maltractament infantil”.
El que està descrivint una companya, educadora de 0-3, és el principi de curs en la seva escola, el període d’adaptació. Una cosa que, malauradament, es viu de forma semblant en molts altres centres d’Infantil, siguin escoles o col·legis. Diversos factors porten a la situació descrita: d’una banda, els centres i els seus claustres tenen dificultats a l’hora de consensuar i organitzar un funcionament més respectuós, quan no manifesten falta de sensibilitat generalitzada i de professionalitat; de l’altra, les famílies no disposen, sovint, del temps o la flexibilitat laboral suficient per acompanyar els seus fills i filles, o no ho fan per no ser conscients de la transcendència d’aquest despreniment respectuós i graduat.
Llegiu-ne més fent clic aqui.