Després d’un interessant però esgotador treball de discussió amb la resta del claustre i les famílies, les mestres aconsegueixen transformar el pati d’esbarjo en un lloc que s’aproximi al que les nenes i els nens poden trobar en les seves excursions per la naturalesa. Amaguen el ciment i les línies rectes entre objectes diversos obtinguts de la seva recerca en el camp i la muntanya. Entre aquests objectes hi ha, sàviament apilats per facilitar el joc i l’aventura de les criatures, un grup de troncs d’arbre. Pocs dies després reben la visita del senyor inspector i elles l’acompanyen il·lusionades al pati d’esbarjo per mostrar la seva transformació.
L’inspector, sorprès, les felicita i diu que ja Pestalozzi, entre altres insignes pedagogs, reclamava el desenvolupament integral de les capacitats de l’ésser humà en contacte i observació de la naturalesa, però adverteix, no sense certa preocupació, que aquells troncs apilats no estan homologats i recomana, per tant, comprar troncs homologats (que, per cert, pressupostava en uns 6.000 €). Les mestres li expliquen que van dedicar tot un cap de setmana per deixar-los ben nets i escatats i s’havien preocupat que els nens no poguessin fer-se mal amb ells. Sí, sí, insisteix l’inspector, però no estan homologats.
Llegiu-ne més fent clic aquí