El primer dia a l’institut sempre impressiona. Això no és un problema. Però sí que ho és, per a molts, tot el que acompanya aquesta transició: compartir edifici amb xavals que s’acosten a la majoria d’edat, omplir més la motxilla de deures i d’estudi, veure com la família desconnecta més del dia a dia del centre, haver de renovar amistats, passar a tenir gairebé un professor per assignatura… “Primer d’ESO és gairebé el curs més important de la Secundària, és com la nostra cantera, els hem de cuidar molt”, argumenta Ponti. L’èxit –o el fracàs– dels estudiants que surten de l’institut es comença a gestar –o prevenir– quan entren amb 12 o 13 anys. I molt abans.
Una nova etapa intermèdia? Hi ha lloc a l’Institut per a les famílies? Llegeix-ne les respostes fent clic aquí.