Associació Catalana per la Telemàtica Educativa

  • ACTE - Facebook
  • ACTE - Twitter
Divendres 01 de Març del 2024

En Javier viu a Barcelona i treballa en un centre cultural. Té un fill de tres anys que es diu Jero. Des de fa un temps ha optat per portar-lo a coll a tot arreu on va. “En una ocasió el director d’un centre d’art que venia de visita ens va dir a mi i a d’altres que veníem amb els nens a sobre que érem uns pares progres”. El que descriu en Javier és un prejudici estès en moltes feines: s’assumeix que els homes estan lliures de responsabilitats de criança.

En Javier té clar que no està ben vist: “Gairebé mai he estat qüestionat obertament, però em trobo amb la necessitat d’haver de justificar que sóc igual de bon professional encara que vagi acompanyat del meu fill”. En el seu cas ha anat més enllà i quan el conviden a formar part d’un esdeveniment fora de la ciutat duu a terme dues tàctiques. La primera és deixar clar que no pot respondre fins que no negociï amb la seva parella si poden encaixar-ho. És una forma interessant de no donar per fet que l’home pot acceptar sense més qualsevol repte professional que impliqui desplaçar-se, perquè potser en la seva vida domèstica no és possible.

Descobriu-ne més fent clic aquí

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la base de les dades de navegació dels visitants. Si continues navegant entenem que acceptes el seu ús i, en cas de no acceptar la seva instal·lació, hauràs de visitar l'apartat de Política de Cookies , on trobaràs la forma d'eliminar-les o rebutjar-les. ACEPTAR
Aviso de cookies