Cada vegada s’estén més la idea d’aplicar a les escoles el treball per projectes, una metodologia que es basa a oferir canals als infants perquè pensin per ells mateixos, investiguin, facin hipòtesis, avaluïn encerts i errors i aprenguin a ser crítics. Són projectes basats en el món real o en respostes a reptes quotidians que persegueixen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com les de l’escola tradicional.
Preguntes com ara “Com pot ser que la Luna, que ha anat a veure els avis a l’Argentina aquest Nadal, s’hagi banyat?”, “Què li passaria a un plat de macarrons si el deixéssim al mig del bosc?” o “Com és que l’aigua apaga el foc?” són algunes de les qüestions que poden sorgir a les aules, explica Toni Monclús, mestre i director de l’Escola Marta Mata de Vilanova del Camí: “Les preguntes són una excusa per observar, pensar, fer hipòtesis, interpretar, construir, representar, explicar, compartir, debatre, argumentar, defensar, decidir, provar, mesurar, calcular…” En definitiva, “partim dels interessos i la realitat amb reptes que cal solucionar”. Una visió de l’educació que veu el nen i la nena “com una persona que sap i pot, que aprèn pensant i fent”.
Llegiu-ne més aquí