No tenim una malaltia, tenim una manera diferent de percebre el món

Forma part dels trastorns de l’espectre autista i jo el definiria com una condició. Se’l coneix com a síndrome d’Asperger i això fa que la gent pensi que som malalts. Nosaltres, però, no tenim una malaltia ni una discapacitat intel·lectual, sinó que percebem el món d’una manera diferent. Tenim dificultats a l’hora de comunicar-nos i amb la interacció social, i també interessos restringits. En el cas dels nois és més fàcil de detectar perquè exterioritzen la frustració a través de la ira o l’agressivitat. Les noies, en canvi, tendim a empassar-nos-ho tot.

Sí, hi ha infradiagnòstic. Ens és fàcil camuflar les nostres dificultats imitant conductes, és com si pugéssim en un escenari i interpretéssim un personatge. Sentim les mateixes emocions, però no les exterioritzem i patim molt per dins. Potser interiorment jo estic a punt de petar, però no ho sabràs per l’expressió de la meva cara si no és que ploro, per exemple. Ho vas acumulant tot, fins que arriba un moment que es produeix l’explosió i tens una crisi.