Montse Codina ha treballat tota la seva vida en l’educació especial. Durant 42 anys –es diu aviat– com una de les responsables de la Fundació EIR El Niu, un dels centres d’educació especial que s’ha distingit per impulsar més espais de col·laboració amb la xarxa escolar ordinària, a fi d’aconseguir que alumnes amb discapacitats estiguessin escolaritzats en el que als vuitanta se’n deia integració i que a partir dels 2000 es va començar a conèixer com inclusió. Codina, que va ser una de les impulsores de la Fundació EIR El Niu, s’acaba de jubilar amb la satisfacció d’haver vist com abans el Govern català aprovava el decret d’escola inclusiva, i com Ensenyament reconeixia aquesta tasca feta per El Niu convidant-lo a ser un dels primers CEEPSIR (centres d’educació especial proveïdors de suports i recursos) de la ciutat de Barcelona, és a dir, un centre que a més de tenir un concert com a escola en té un segon pel suport a la inclusió que presta a altres escoles.
“Fa molts anys que fem aquesta tasca, perquè hem defensat que l’alumne amb discapacitat ha d’anar a l’escola del seu barri, a la mateixa del seu germà, hem fet mans i mànigues per aconseguir-ho, i ara se’ns reconeix, tenim una normativa i des del Consorci s’estan coordinant els recursos, això és un gran avenç”, explica Codina. Considera que aquesta seguretat jurídica és una de les virtuts del nou decret, però sobretot en destaca una altra: “Fins ara els pares i nosaltres com educadors hem hagut d’anar a una escola ordinària i suplicar que tinguessin aquest alumne allà, i de vegades era com si ens fessin un favor, que de fet era un favor compartit perquè d’aquella experiència tothom n’aprenia, però ara és un dret reconegut que s’ha de respectar”.
Descobriu-ne més aquí