Ruanda, República Democràtica del Congo, Angola, Zàmbia, Malawi… La història de la jove Mireille Twayigira és un rosari de països. Nascuda a Ruanda el 1992, es va veure obligada a abandonar casa seva amb dos anys, ben bé un nadó a l’esquena de la seva mare, quan va esclatar el genocidi de 1994. A la seva segona casa, el camp de refugiats de Shimanga, a la República Democràtica del Congo, també hi va arribar la guerra al cap de dos anys. Llavors va anar a parar al camp de Meheba, a Zàmbia, i finalment al de Dzaleka, a Malawi, el que es pot considerar la seva llar o, almenys, on transcorre la major part de la seva història, des del 2000 fins el 2009.
La de la Mireille és una història de pèrdues: primer el seu pare, assassinat durant la guerra de Ruanda; després la seva germana, que, malalta, no va sobreviure a la primera de les fugides de la família. La seva mare va morir al camp de refugiats de Shimanga i la seva àvia, a mig camí entre Angola i Zàmbia, sense poder arribar al camp on la seva única néta superaria una desnutrició severa a força de farinetes de soja. A la Mireille ja només li quedava el seu avi, i va ser ell el que es va obstinar en què la de la seva néta fos una història d’esperança. L’avi tenia una determinació: malgrat tot el que havia viscut la nena en els seus primers vuit anys de vida, una bona educació li asseguraria poder ser algú algun dia.
Descobriu-ne més fent clic aquí.