La falta d’interès, relacionada amb els nivells educatius més baixos, és el determinant bàsic de la no assistència a espectacles en directe i a llocs d’interès cultural, tot i que en el cas del cinema és la renda la restricció principal per no acudir-hi. Aquestes són les conclusions principals de l’estudi El consum cultural: qüestió de gust o de preu?, una anàlisi d’àmbit estatal publicat per l’l’Observatori Social de La Caixa i realitzat per tres professors de la Universitat d’Oviedo. Entre les dades de l’estudi hi ha la que assenyala que, entre les persones que tenen educació primària, un 13% van assistir almenys un cop a les sales durant l’últim any, una xifra que s’eleva fins al 49% entre els que tenen estudis de secundària i fins al 68% entre els que en tenen de superiors. Els autors suggereixen que, a curt termini, i per reduir la importància de les restriccions econòmiques, “la política cultural s’hauria de combinar amb una política fiscal que inclogués, per exemple, reduccions de la imposició indirecta que suporten els béns culturals o increments en les subvencions a la producció d’aquests béns”. Tanmateix, indiquen que, si el que es vol és atacar el problema que suposa la falta d’interès, “la política cultural s’hauria d’integrar en la política educativa per millorar el gust per les arts”.
Llegiu-ne més aquí