Pau Marí-Klose és tota una autoritat quan es parla de pobresa infantil. Encara que va començar estudiant als joves, aquest professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa ràpidament va passar als més petits. Se li nota la passió i el coneixement en contestar les preguntes. Enllaça temes, ofereix dades, cita estudis. En els més de deu anys que ha dedicat al tema, ha esbrinat que la pobresa és molt més que falta de diners, que és una situació de la qual és difícil sortir i que, per descomptat, l’escola no acaba d’ajudar.
Per fixar el marc, què és ser pobre?
Són les famílies amb ingressos equivalents inferiors al 60% de la mitjana d’ingressos. Això s’ajusta per la composició de la llar (nombre de membres i edats). Aquesta és la definició convencional de pobresa, que dóna un nombre que a Espanya és el 28%. Hi ha altres indicadors que donen altres nombres. La pobresa reflecteix situacions de privació material que van associades a altres dèficits (educatius, de capital social, és a dir, la capacitat de tenir entorns socials on pots trobar recursos o informació). Aquestes situacions en alguns casos són transitòries, però en moltes són bastant permanents. Això no vol dir que no es pugui escapar de la pobresa, moltes famílies passen mals moments a la seva vida, però bona part del temps es troben en situació de desavantatge econòmic, estiguin per sota del llindar de la pobresa o just per damunt.
Llegiu-ne més aquí