Associació Catalana per la Telemàtica Educativa

  • ACTE - Facebook
  • ACTE - Twitter
Dimecres 22 de Maig del 2024

El títol l’he agafat prestat del llibre “Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito[1], que just aquesta setmana acaba d’arribar a les llibreries. Un dels seus darrers capítols està destinat a suggerir formes de possible acord entre la condició adolescent i les desenfocades pretensions adultes (en forma d’administració, de pares que cerquen control i bones notes, de professorat que vol transmetre coneixement) i faré un breu apunt del seu contingut en aquest article.

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Iniciar l’adolescència sempre ha estat descobrir que hi havia vida més enllà de l’escola. En canviar d’etapa vital, en plena adolescència, l’escola com a institució deixa d’ocupar un lloc central a la vida. Però és entre les seves parets on passen més temps, on tenen més ocasions de posar en pràctica les seves adolescències. A més, malgrat l’obligatorietat, hi van raonablement feliços a dedicar-se a ser adolescents.

Llegiu-ne més aquí

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la base de les dades de navegació dels visitants. Si continues navegant entenem que acceptes el seu ús i, en cas de no acceptar la seva instal·lació, hauràs de visitar l'apartat de Política de Cookies , on trobaràs la forma d'eliminar-les o rebutjar-les. ACEPTAR
Aviso de cookies