Actualment les intel·ligències múltiples tenen un gran protagonisme en el món educatiu. A l’aula es tracta sovint la intel·ligència emocional que, segons la definició de Daniel Goleman (1), és “la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions”. Dins d’aquesta trobem l’empatia.
Segons un estudi de llarga durada anomenat “Primers passos” desenvolupat a Finlàndia (2), país capdavanter en l’educació, la relació entre el docent i l’alumne pot influir molt més en els resultats acadèmics que d’altres factors com els materials disponibles o la grandària de les aules. Segons Martti Siekkinen, expert en educació de la Universitat de Finlàndia Oriental i coautor de la publicació on apareix el citat estudi, una interacció empàtica per part del docent cap a l’alumne té la capacitat de protegir “la imatge que els nens tenen de si mateixos així com resguardar-los de l’exclusió social dels seus pares”. En resum, l’estudi revela que els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l’escriptura i les habilitats aritmètiques.
Descobriu-ne més aquí