Estem immersos en un procés d’innovació al sistema educatiu. Jo no diria que es tracta encara d’un moviment majoritari, però és evident que cada cop hi ha més escoles que es plantegen la necessitat de canviar o que, almenys són conscients d’aquesta tendència social, tal com mostra el darrer informe de la Fundació Bofill.
Si bé l’Administració educativa ha configurat un currículum competencial i unes orientacions didàctiques que recullen una concepció constructivista de l’acte educatiu, sembla que el motor del canvi actual està sent més aviat la iniciativa de mestres i famílies. Personalment trobo molt il·lusionant el fet que en aquests moments de manca d’inversió i de suport oficials tantes persones estiguin construint alternatives i regenerant el sistema.
Ara bé, la innovació per ella mateixa no és ni homogènia ni té cap valor absolut. Hi ha canvis que posen l’èmfasi en millorar l’eficàcia i l’eficiència del que ja s’està fent, d’altres que impliquen una modificació dels rols i les interaccions entre les persones implicades, i també hi ha canvis més profunds i sistèmics. Caldrà doncs analitzar el procés que estem vivint per tal de prendre consciència de l’abast d’aquest moviment d’innovació.
Llegiu-ne més fent clic en el següent enllaç