Darrerament m’ha vingut al cap el llibre de Michel Foucault “Vigilar i castigar” que va publicar el 1975 i que va tenir un gran impacte a l’educació i que analitzava l’escola com a caserna militar. Fins ara el concepte “d’educació vigilada” pertanyia al dret penal com la intervenció de la justícia amb la delinqüència juvenil i la infància en perill. Però ara estem veient que el concepte s’ha estès a tota l’educació que es fa a Catalunya. I ara l’educació comença a estar “vigilada”, però en poc temps és possible que es passi al concepte de segrestada. I això és molt greu per un sistema educatiu.
En els darrers temps les polítiques progressistes del camp de l’educació han estat criticant les polítiques educatives que es van imposar per la LOMCE, ja que és una llei plena de despropòsits educatius orientats cap a una determinada ideologia conservadora, com tornar als continguts bàsics, a la recentralització, a la llengua única, al menyspreu de les humanitats, a la cultura de l’esforç mesurada per avaluacions uniformes i corregides per uns altres, etc. I ara sembla que amb la intervenció del Ministeri central s’aprofiti per imposar-la en el nostre territori, amb l’excusa i la mentida de l’adoctrinament, el fracàs dels castellanoparlants, el paper de la inspecció, el “espanyolitzar als catalans”, amb crítica a la immersió lingüística i que no s’ensenya el castellà i alguns més despropòsits mal intencionats.
Llegiu-ne més fent clic aquí