L’educació és el motor per un canvi social profund. Francesc Ferrer i Guàrdia, fa més de cent anys, ja va concebre un model educatiu en què la racionalitat havia de ser la protagonista, i l’objectiu, capacitar els alumnes per poder qüestionar-ho tot, inclòs l’ordre establert. El filòsof italià Antonio Gramsci, també a principis del segle passat, va parlar de la importància de l’etapa educativa a l’hora de posar el ciment de les societats, i entenia que era el mateix sistema educatiu qui tenia la clau a l’hora d’introduir els fonaments per arribar a garantir la igualtat social. Avui que l’escola catalana, modelada a partir de les renovacions pedagògiques del segle XX, està sent assetjada, cal recordar els precedents per no caure en la temptació de creure que estem vivint un fenomen inaudit. És la mateixa lluita de classes que ha mogut la història.
A la jornada del 3 de març organitzada pel MUCE algú va fer la reflexió encertada sobre la lluita de classes. Una lluita en què alguns empren els escassos mitjans de què disposen per qüestionar el poder, i els poderosos miren de fer-los callar. És la mateixa lluita que hi ha al món, als carrers, però emmarcada dins les parets de les escoles.
Llegiu-ne més aquí