És pedagoga i ha treballat 35 anys com a professora a la UAB. També fa classes de català a dones magrebines i participa activament en el projecte Puntal, de reforç a infants de Manresa. Assegura que, tot i estar jubilada, no veu el final a la seva vinculació amb l’educació. Agnès Torras, de 69 anys i nascuda a Sant Joan de Vilatorrada, va rebre, divendres, el 35è Premi Bages de Cultura, impulsat per Òmnium.
Què representa el guardó?
Tota una sorpresa. Em fa gràcia que porti el nom de Bages, perquè recordo quan estudiàvem la comarca amb els alumnes de primària i em porta molts records familiars.
Com recorda els inicis del català a l’escola?
Als anys setanta, vam impulsar l’escola La Flama amb un grup de pares que es va posar en contacte amb nosaltres perquè a la llar d’infants L’Alba ja fèiem servir una metodologia i pedagogia molt sensorial, vivencial, de deixar fer els nens al seu aire. Teníem el lema que s’aprèn a l’escola però també fora. Llavors no hi havia llibres en català, però intentàvem impartir totes les assignatures en català.
Llegiu-ne més aquí