El 2003, en el primer govern tripartit, ja va ocupar aquest despatx, però tan sols dos mesos abans de ser nomenat conseller en cap. Com afronta aquesta nova oportunitat al capdavant del Departament d’Ensenyament?
En aquella època vam entrar tots amb una enorme il·lusió, perquè per al país significava fer un pas endavant històric després d’una època llarga, i fructífera en molts aspectes, amb un únic govern. I significava que el país tenia alternativa i alternança. Aquesta forta il·lusió també es traduïa al món educatiu, ja que ens donava la possibilitat de tirar endavant unes polítiques educatives molt diferenciades de les que s’havien portat a terme
fins aleshores.
Ara, sense perdre aquella il·lusió, és un moment de responsabilitat pels temps històrics que estem vivint, perquè hem accedit al Govern a partir d’una situació anòmala. I és també una gran responsabilitat perquè de nou les polítiques educatives són polítiques socials importants, perquè, diguem-ne, la societat està canviant. Jo diria que si aleshores el que ens guiava era bàsicament l’empenta de la il·lusió, ara ho ha de fer el fonament de la responsabilitat.
Llegiu-ne més aquí