Imagina’t. Separar-se de la família, passar a viure en un centre de protecció a la infància i l’adolescència, conviure amb altres infants o joves que no coneixies, dependre del suport i acompanyament d’educadors i educadores també desconegudes… No ha de ser fàcil. Les experiències dels nois i noies tutelades són molt diverses però la incertesa, la inseguretat, la por i, fins i tot, la soledat són sensacions comunes en el moment en què són acollides per primera vegada en un centre residencial d’acció educativa, els CRAE.
La vida dels nois i noies tutelades és una realitat desconeguda i invisibilitzada; i encara afegiria, estigmatitzada. Als reptes que ‘els nois i noies de CRAE’ han d’afrontar, donada la seva situació, s’hi sumen els prejudicis de gran part de la societat. Són ràpidament encasellades com a joves “inadaptades” o “problemàtiques”, com si fossin corresponsables de la seva situació.
Rumia-hi. El desconeixement genera rebuig. Llavors, per començar, no ens hauríem de preguntar com és la vida dels nois i noies que es troben sota la tutela de la Generalitat? Quines són les històries de vida que alberguen les parets dels CRAEs? Malauradament, la realitat és més dura del que voldríem. Una de les conclusions extretes del projecte Alternatives de Futur, un projecte europeu dirigit a l’empoderament d’adolescents tutelats/des víctimes de violència des de la perspectiva de gènere i els drets dels infants ha estat que, al llarg de la seva vida, la majoria de joves tutelades han estat testimonis o han experimentat episodis de violència. Les formes que pot prendre la violència són diverses i canviants. Aquestes joves poden haver estat exposades a violència psicològica, física o sexual, perpetrada per diverses persones, des dels progenitors fins a altres familiars, amistats o, fins i tot, en les relacions sexo-afectives.
Llegiu-ne més aquí