Com gairebé cada dimecres, la Luisa arriba a l’Institut Blanxart de Terrassa a l’hora del pati. Mentre els alumnes surten a esmorzar, ella pren una taula amb rodes que instal·la a un dels extrems del pati i desplega tot de tríptics i fulletons. Poc a poc, alguns joves es van atansant per a parlar amb ella. La Luisa és una PICDES, o corresponsal d’Instituts, del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa i es disposa a muntar el seu Punt Jove.
Els qui s’acosten a la Luisa li pregunten el que volen, qualsevol dubte que els rondi el cap: des de preguntes relacionades amb educació sexual, qüestions relatives als estudis o a extraescolars, o converses més disteses relacionades amb la seva vida quotidiana. Ella és molt jove i això fa que “se sentin molt còmodes preguntant al Punt Jove. Parlem de tot allò que els preocupa”, explica la Luisa. “Hem de saber parlar de qualsevol cosa i nosaltres sempre intentem plantejar temes que els facin reflexionar”, afegeix.
El Punt Jove és l’oficina Jove (o centre Baumann) “descentralitzada”, com diu la Luisa. És una manera d’apropar als joves els serveis de la ciutat, que siguin conscients que tenen tota una xarxa al darrera disposada a orientar-los en moments crítics del seu creixement. I les etapes de transició, com la que es dóna als 16 anys, després de l’ESO, és una de les més transcendentals.
Descobriu-ne més aquí