L’escola no pot quedar al marge dels conflictes socials del seu temps. No ho ha fet aquests dies, després d’un 1-O que ha marcat molts centres pels desallotjaments per la força de la policia. Tampoc no ho va fer a principis de setembre, commoguda pels atemptats terroristes comesos per uns joves que feia massa poc que havien passat per una aula. Deixar que l’actualitat penetri a classe no significa obrir la porta a l’adoctrinament. Així ho veu Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia Antiga i Ètica de la Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) –on excerceix també com a Síndic–, que defensa que és desitjable que les inquietuds que preocupen els joves tinguin cabuda a les aules, sempre que els docents les gestionin des de valors democràctics i de convivència.
En aquesta entrevista, del Pozo, que va ser conseller d’Educació i Universitats durant el tripartit (2006), desgrana com poden els centres potenciar el pensament crític entre els seus alumnes i reflexiona sobre quin és el paper de les Humanitats en l’educació del segle XXI. També fa balanç de la integració escolar de la immigració a Catalunya, un procés que va viure com a regidor d’Educació pel PSC a Girona. Vinculat a això, li preguntem també sobre Ripoll, ciutat on va créixer i on va començar a exercir com a docent, concretament a l’institut Abat Oliba, per on dècades després van passar alguns dels joves que van planejar l’atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils.