T’escoltava quan feies el programa de ràdio Eduqueu les criatures. M’hi empenyia l’afany de trobar alguna solució màgica al problema de torn amb els menors d’edat a càrrec (MEC). Com aconseguir que fessin deures sense convertir-se en la nena del exorcista, per exemple. Però aviat oblidava aquell impuls primer. La seducció de les paraules i el to relaxat i humorístic que desprenien eren un bàlsam. No. Eren la solució màgica que jo cercava en realitat. L’humor. El sentit comú. El relat de la imperfecció com a normalitat. També hi ajudava la bona tria de col·laboradors i convidats. En el programa i en els llibres que ja havies publicat abans, hi trobava algú que parlava d’una forma real, sense edulcorar, i tampoc sense amargar, sobre l’experiència de ser progenitor, i no saps com ho agraïa.
Llegiu-ne més fent clic aquí