Fa ja molts anys que viu a Madrid, però vostè és filla de la Barceloneta.
Sí, vaig néixer a la Barceloneta el 23 de maig del 1923. Tinc 94 anys. Primer vaig viure al carrer de l’Atlàntida i després, definitivament, al carrer del Baluard, a la cantonada amb el de Sant Carles. El pare treballava en el sector de les arts gràfiques, tenia una petita impremta. Era un poeta, com la majoria dels catalans. Escrivia poesia.
I quan va començar a anar a l’Escola del Mar?
Era molt petiteta, devia tenir uns cinc anys. Recordo que hi anava agafada de la mà dels meus dos germans, que eren més grans que jo. Vaig començar al parvulari i la mestra era la senyoreta Cadanet. Era l’esposa del senyor Pere Vergés, el director, i la recordo explicant-nos contes. Em venen a la memòria també el senyor Francés i la senyoreta Barba, a banda de les senyores Rosalía i Carmeta, que s’encarregaven de la cuina i el menjador. Era una escola única. L’edifici era de fusta –de color verd, blanc i blau– i mirava al mar. Tenia forma de tríptic i una galeria molt espaiosa. Recordo estar asseguda a la taula de la classe i veure permanentment el mar a través de les grans finestres que hi havia.
Estava situada just a la platja?
Sí, damunt d’unes columnes de pedra, perquè quan hi havia temporal les onades eren molt grans i arribaven fins a sota l’escola. Quan eres a classe, de fet, semblava que estiguessis en un vaixell, i això t’estimulava la imaginació. Hi havia també unes rampes que feien que l’aigua del mar sortís al carrer.
Llegiu-ne més aquí