Any rere any, quan s’acosta la primavera, moltes famílies, com el clima, es revolucionen. Arriba el moment clau d’un procés que a moltes llars porta gestant-se durant mesos: la matriculació de les criatures a un centre escolar. Són molts els factors que es tenen en compte i, a priori, de manera racional: la proximitat del centre, les instal·lacions, que el model educatiu sigui acord amb els principis de la família, els amics i els germans…
Però, independentment de com de bo sigui el projecte, de vegades hi ha escoles que resten invisibles. Centres que, quan obren les seves portes per a que les famílies els coneguin, no són visitats, perquè “els prejudicis pesen més del que ens pensem i del que voldríem reconèixer”, explica la Núria Gómez, mare de l’Escola Ponent de Granollers. Aquesta escola és una d’aquestes invisibles. La Núria va haver de matricular la seva criatura el curs passat i relata que les altres famílies a les que, com a ella, l’Escola Ponent els havia estat suggerida “d’entrada no la consideraven”. Per què? “Perquè el 90% del seu alumnat és migrant”, afirma.
La Núria es queixa que la gent acostuma a tornar-se “molt conservadora quan busca escola”. Explica que les famílies estan desitjant que els pares i mares s’acostin a l’escola per conèixer-la i eliminar qualsevol tipus de prejudicis infundats que puguin tenir, perquè Ponent és un centre molt tranquil, amb un bon projecte educatiu, però que ningú no visita. “Ens diuen que és perquè a la porta s’esperen pares negres i dones amb vel”. Dones com la Maryeme, que va venir del Marroc fa deu anys i va anar a parar a Granollers, on van néixer les seves dues filles. La Maryeme fa 6 anys que és a l’escola Ponent, quatre com a membre de l’AMPA i enguany s’estrena com a presidenta.
Llegiu-ne més aquí