Aquesta setmana, entre posteleccions i negociacions brexiterianes, a Europa se celebren dues coses més: la primera, que finalment desapareix el maleït roaming i, la segona, el trentè aniversari del programa Erasmus. Sí, els primers Erasmus –cal recordar que aleshores eren pocs (res a veure amb el festival actual)– voregen ara la cinquantena d’anys. El cas és que, en total, en aquests trenta anys, nou milions d’europeus s’han servit d’aquest programa d’intercanvi, la majoria a partir de l’entrada del nou mil·lenni. I molts, no ens enganyem, i també val la pena de recordar-ho, encigalats per la impagable promoció que en féu el film L’auberge espagnole (2002), protagonitzat per en Xavier, un jove francès inicialment ensopidot i poc avesat a la xerinola que acabava descamisant-se, deixant la xicota (Audrey Tautou) i descobrint la sopa d’all en un pis d’estudiants Erasmus a Barcelona. Ep, parèntesi, aquella Barcelona que descobria en Xavier, aparentment una ciutat triada a l’atzar, ja ha canviat i avui és la ciutat més desitjada, la destinació Erasmus per excel·lència. Tant, que en més d’un sopar els exòtics som nosaltres, perquè som del país. I tant, perquè haurem d’acabar marxant-ne perquè no podrem pagar el lloguer.
Llegiu-ne més fent clic aquí