El sotrac més important en ser mare va ser la manera radical com vaig haver de rellegir la pròpia infantesa, i fer-me adulta del tot, plantant cara al passat, havent de resoldre temes pendents que no havia sabut afrontar abans, després d’adonar-me que la meva filla també necessitava que ho fes.
Què t’ha costat aprendre?
Per a mi, controladora de mena, m’ha costat entendre què significa no poder controlar-ho tot. Encara em costa. Em costa trobar el punt intermedi entre uns límits massa ferms i el caos.
Com et van educar?
D’una manera irrespectuosa i abusiva, i espero no repetir-ho. Em quedo amb records macos, amb petits detalls, però en línies generals porto posada una antena que detecta i intenta impedir reproduir els esquemes i imposicions que vaig patir.
Concretament, què intentes fer de forma diferent?
Tot. No obligar els meus fills a fer el camí d’estudis o professional que jo marqui. No abusar de la seva sexualitat ni del seu cos. No imposar que estimin ningú que no vulguin. Fer-los costat perquè siguin qui vulguin ser. Escoltar-los. Respectar-los.
En què consisteix educar?
Respectar els infants i ensenyar-los a respectar. Quan respecto la meva filla em semblo bleda i quan intento que em respecti a mi o als altres em sento una dictadora, culpable de no respectar-la a ella. Fa riure, oi? Vaig trobant el punt intermedi.
Llegiu-ne més aquí