L’educació a Catalunya ha d’estructurar-se en tres grans projectes, nascuts del consens, el debat, el pacte i les evidències científiques.
Un projecte de país, fruit d’un pacte ampli i sincer, que possibiliti allunyar l’educació per sempre més de polèmiques partidistes interessades o de tempestes mediàtiques de curta volada. Aquest projecte ha de tenir un lideratge fort i una voluntat inequívoca de garantir el bé comú i consolidar un servei públic per a tota la societat, i plasmar-se en una llei d’educació que traspassi mandats i canvis de govern i que permeti al sistema educatiu evolucionar d’acord amb els canvis socials.
Cal també projecte de centre, de cada un dels centres. Un projecte que situï l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i que permeti a cada centre executar-lo amb autonomia, amb capacitat de relacionar-se i donar resposta al seu entorn, permetent que els professionals de l’educació compromesos que hi treballen puguin fer-ho amb tranquil·litat i llibertat.
Enmig, vinculant-ho tot, és imprescindible un projecte de ciutat, de poble, de municipi. Perquè cada cop tenim més evidències que les desigualtats educatives es generen en allò que passa fora de l’escola, en les oportunitats educatives que es generen en allò que sovint anomenem ecosistema educatiu local. Endreçar, promoure i analitzar l’oferta educativa que ofereix cada municipi més enllà de l’escola, als esplais i caus, a les entitats esportives, al teixit social i comercial, veure quines són les barreres d’accés per a promoure una educació inclusiva també “fora escola”, coordinar l’oferta educativa, l’orientació, les transicions educatives. Equitat, igualtat d’oportunitats i èxit educatiu arreu.
Llegiu-ne més fent clic aquí