Dia de reflexió a la Universitat de Barcelona. Ni tallers ni xerrades. Comparat amb l’activitat frenètica de la setmana, el campus està tranquil. A la porta, els joves continuen responent a les preguntes de la gent, mentre a dins petits grups d’estudiants xerren. L’Omar Lluís, de Calafell, fuma estirat en una hamaca. Ha dormit poc. “Jo no soc nacionalista català. Això no pot ser un canvi de bandera. Del que es tracta és d’obrir un procés constituent per trencar el cadenat del 78. El que cal és retornar la sobirania al poble català i als altres pobles de l’Estat.”
Mentre parla se li acosta una dona d’uns cinquanta anys i li demana si ha menjat. “Ja has esmorzat bé, avui? Has pres prou proteïnes? Són importants per no tenir una baixada de sucre i aguantar bé”. Ella, la Piedad, no és la primera vegada que s’acosta a la Universitat. Ja la coneixen. Es presenta com una “activista política” i explica que ha patit persecucions. Un fotògraf argentí que ha vingut des de Madrid a intentar entendre el procés català s’acomiada d’ella amb educació. “He de marxar, ho sento, vaig a veure si faig fotos a algunes escoles…” La resta de joves fan com si l’escoltessin… Hi ha bon ambient, a la Universitat. Abraçades, somriures. I solidaritat, sobretot molta solidaritat. “La gent ens porta menjar, aigua… L’altre dia un senyor ens va portar una capça plena de pastes per esmorzar”, explica Biel Cusach, mallorquí de les JERC. Per no parlar de les aportacions econòmiques. A la taula informativa instal·lada a la porta d’entrada hi ha dos o tres caixes de resistènciaon pràcticament ningú diposita monedes. “Fa una estona un home hi ha posat un bitllet de 50 euros”, diu un jove.
Llegiu-ne més fent clic aquí