Associació Catalana per la Telemàtica Educativa

  • ACTE - Facebook
  • ACTE - Twitter
Diumenge 21 de Abril del 2024

La Nati ja sobrepassa la setantena. Ella forma part d’aquella generació que va haver de migrar per a trobar un futur lluny del poble, on no hi havia feina per a tots. Va aterrar a Barcelona, on ja vivia la germana del seu marit, migrada d’un poble de l’interior de Galícia. Ella es va quedar a la ciutat catalana, cuidant de la canalla i treballant de dona de fer feines mentre el seu marit provava sort a Suïssa. No sabia parlar català; de fet, amb prou feines sabia escriure. Van anar passant els anys i quan la Nati, ja jubilada, va veure que no podia ajudar la seva néta amb els deures, va decidir assistir a una escola d’adults per a aprendre a escriure bé i a parlar català.

La Nati compleix el perfil d’usuària clàssica de les escoles d’adults: una persona amb una necessitat d’aprenentatge bàsica, com l’alfabetització. Així, aquests centres d’aprenentatge al llarg de la vida també obrien les portes a l’obtenció d’un títol de primària o a la preparació dels exàmens d’ingrés per a cursos de nivell més alts. Aquests espais, però, “any rere any han anat perdent gruix en les matrícules. Van sorgir fa 40 anys per alfabetitzar a causa de una demanda veïnal, però arran de l’expansió educativa dels darrers 30 anys han canviat les necessitats”, explica Albert Sanchez-Gelabert, sociòleg de la UAB i autor de l’informe L’educació al llarg de la vida a Barcelona: educació postobligatòria i pràctiques educatives comunitàries, coordinat per Ricard Gomà.

Descobriu-ne més aquí

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la base de les dades de navegació dels visitants. Si continues navegant entenem que acceptes el seu ús i, en cas de no acceptar la seva instal·lació, hauràs de visitar l'apartat de Política de Cookies , on trobaràs la forma d'eliminar-les o rebutjar-les. ACEPTAR
Aviso de cookies