Cada tres anys, quan es fan públics els resultats de les proves PISA, els diaris classifiquen els diferents països en funció de les puntuacions obtingudes. Al capdavant solen ser-hi gairebé sempreCorea del Sud (últimament també Singapur) i Finlàndia. El 2015, per exemple, en Ciències –que era l’objecte principal– els punts obtinguts van ser 556 per Singapur, 531 per Finlàndia, 516 per Corea del Sud i 504 per Catalunya. En Comprensió lectora, 535 per Singapur, 526 per Finlàndia, 517 per Corea del Sud i 500 per Catalunya. I en Matemàtiques, 564 per Singapur, 524 per Corea del Sud, 511 per Finlàndia i 500 per Catalunya. Si atenem, doncs, al que ens diuen aquestes dades, estaríem davant dos models d’èxit educatiu clarament diferenciats: mentre el de Corea del Sud i Singapur pivota sobre la competitivitat, la meritocràcia i la mal anomenada cultura de l’esforç, el de Finlàndia descansaria sobre l’equitat, la personalització de l’ensenyament i l’educació integral. Per quin dels dos optar? És possible conjugar aspectes d’un i d’un altre?
Llegiu-ne més fent clic aquí.