La Llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes defineix la coeducació com l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes. Això haurà de ser en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofòbics, bifòfics, transfòbics o androcèntrics ni actituds discriminatòries per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Traduït a un llenguatge més col·loquial, la coeducació cerca trencar la jerarquia entre els gèneres, és a dir, la idea que els homes són més importants que les dones. Perquè, reconeguem-ho, aquesta situació de discriminació continua ben vigent.
Però per què abordem aquesta qüestió avui, 20 de novembre, Dia dels Drets de l’Infant? Doncs perquè avui és un bon dia per subratllar que la Convenció dels Drets de l’Infant reconeix el dret de tots els infants a no ser discriminats per raó de sexe (art. 2) i que l’educació (lleure, escola, ciutat, mitjans…) ha d’assumir el compromís d’educar en valors com ara l’amistat, la comprensió, la pau, el respecte, la cura i la igualtat entre sexes (art. 29). Tenim la certesa que en el nostre treball als esplais i a les escoles actuem amb contundència en vista de qualsevol comportament agressiu? Quants insults no aturem a temps? Els i les monitores som models de referència no sexista? En quina mesura som capaces de detectar i transformar actituds estereotipades? La coeducació és present en la nostra acció?
Llegiu-ne més fent clic aquí