Associació Catalana per la Telemàtica Educativa

  • ACTE - Facebook
  • ACTE - Twitter
Dijous 16 de Març del 2023

Tots hem sentit alguna vegada a classe com la bufeta ens estava punt d’esclatar, aquesta sensació urgent d’haver d’anar al lavabo i, al mateix temps, la vergonya infinita d’aixecar la mà per demanar permís. Urgència física i vergonya moral: dues sensacions contradictòries apreses de manera sistemàtica per controlar el cos, perquè aprenguem a romandre asseguts sense moure’ns (ni protestar) durant vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, nou mesos a l’any.

Els formats de transmissió de coneixement clàssics (ja sigui una lliçó magistral, una ponència en un congrés, una presentació d’un llibre o una visita guiada a un museu) ens obliguen a la quietud:el cos està assegut, pràcticament immòbil, o està dret (en la visita guiada, per exemple), però quiet també. Hem entès la concentració, l’atenció i, per tant, l’aprenentatge com a capacitats relacionades amb el silenci, la serietat i la immobilitat, de manera que hem desterrat els sons que no siguin la veu de l’enunciant, sensacions com el riure i totes aquelles postures diferents a estar asseguts en plena passivitat.

Llegiu-ne més fent clic aquí. 

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la base de les dades de navegació dels visitants. Si continues navegant entenem que acceptes el seu ús i, en cas de no acceptar la seva instal·lació, hauràs de visitar l'apartat de Política de Cookies , on trobaràs la forma d'eliminar-les o rebutjar-les. ACEPTAR
Aviso de cookies
%d bloggers like this: