Antón Semiónovich Makarenko (Bielopolie, Ucraïna, 1888- Moscou, 1939) va ser mestre en escoles primàries ferroviàries durant deu anys. També va exercir de director i inspector i es va graduar a l’Institut Pedagògic de formació de professors de secundària, on va adquirir un sòlid bagatge intel·lectual i experiencial. Sempre va reivindicar de manera coherent aquesta relació entre teoria i pràctica, i va denunciar les autoritats educatives pel seu verbalisme teorista, ancorat en l’individualisme burgès i en la tradició occidental i pel seu desconeixement de la realitat: per tancar-se en l’”Olimp pedagògic”. En aquest sentit, cal dir que les seves teories i pràctiques educatives estan en les antípodes del naturalisme roussonià. Recuperem el seu pensament en aquest article, que dóna continuació al que vam publicar la setmana passada sobre el projecte educatiu bolxevic i l’escola única del treball, en motiu del centenari de la revolució russa aquest mes.
Llegiu-ne més aquí