Quina és la situació de l’alumnat sord a Catalunya? El diagnòstic varia diametralment segons qui el faci. Si ho fan els representants dels sords oralistes (els qui es serveixen d’un implant o d’un audiòfon per escoltar), la situació és força satisfactòria i la millora en els darrers trenta anys és indiscutible. Si ho fan aquells qui representen els sords bilingües o signants (els qui es comuniquen a través de la llengua de signes, si bé en bastants casos també usen la llengua oral), la situació és alarmant i discriminatòria.
Fa uns dies, l’Associació Volem Signar i Escoltar i l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (Aspance), totes dues del sector bilingüe, van presentar una reclamació davant del departament d’Ensenyament com a pas previ a la interposició d’un contenciós-administratiu davant la justícia ordinària. Acusen Ensenyament de passivitat i d’abandó, ja que, afirmen, porta dos anys ignorant els requeriments que els han fet arribar sobre infants que demanen una escolarització en llengua de signes catalana (LSC). Aquestes entitats entenen la LSC com la primera llengua dels sords, la més natural i eficient per a la comunicació, mentre que el català i el castellà (és a dir, les orals) serien la segona o tercera. Els oralistes no ho veuen igual, per aquests la seva llengua materna és la llengua oral d’elecció.
Llegiu-ne més aquí