Per pati tradicional entenem un espai exterior amb una zona amb el paviment de sauló molt compactat, algun arbre i una pista de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet, en el pati de primària, i algun tobogan i pales i cubells, en el pati d’infantil. Els patis amb més opcions lúdiques, a part de tenir el mateix que els patis tradicionals, acostumen a disposar també d’un sorral amb sorra fàcilment manipulable, estructures per enfilar-se, bancs per seure, caixes de fruita per fer construccions, un petit espai amb plantes aromàtiques i altres materials.
L’estudi i conclusions que presento són fruit de la recerca feta el curs 2016-17 durant les estones de pati en tres escoles públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona fent servir la tècnica d’observació-participant, en la qual observava tot el que feien sense fer ús de cap mena d’autoritat ni iniciativa, evitant rols típicament adults. L’objectiu principal de l’estudi es centrava en la comparació de l’ambient als patis, els tipus de jocs i les relacions que establien els infants en els patis tradicionals de l’escola Pau Vila respecte als patis amb més opcions lúdiques de l’escola La Sínia i de l’escola Colònia Güell, tot contrastant aquestes observacions amb estudis publicats en altres països. En la primera escola vaig fer observacions durant 40 dies entre el pati d’infantil i primària. En el de La Sínia hi vaig anar 12 dies i en el de la Colònia Güell 6. En aquestes dues els patis d’infantil i primària no estaven separats.
Llegiu-ne més aquí