l passat dia 1 d’abril va ser el Dia Mundial de l’Educació. La dèria de dedicar dies mundials a determinats conceptes o necessitats és una actitud que fa reflexionar. D’una banda, trobem molt necessari recordar-nos que tenim algunes mancances peremptòries, que han de merèixer la nostra atenció; de l’altra, però, sembla mentida que a aquestes alçades encara haguem de fer memòria de la importància que tenen alguns elements bàsics que guien (o haurien de guiar) el nostre comportament col·lectiu. La sensació que causa dedicar un dia a la igualtat home-dona, o a la protecció al medi ambient, … és que ja hauríem d’haver superat fa anys aquestes causes i hauríem de tenir assumit de manera general la seva importància.
Però no és així. L’educació encara continua essent un dret que cal reivindicar.
En altres països, sembla obvi, per les informacions que ens n’arriben. Però, i a casa nostra? Doncs també. Encara que sembli mentida!
Proclamar que tots els infants i joves tenen dret a l’educació és encara una necessitat a Catalunya mateix. Perquè quan enunciem aquesta sentència no ens referim només a l’escolarització obligatòria, que la nostra societat ha fet (i fa) grans esforços per fer efectiva. Sinó també a la qualitat d’aquesta educació obligatòria, a l’eliminació de les barreres perquè aquest dret es pugui fer efectiu en les millors condicions possibles.
Llegiu-ne més aquí