Betty Friedan, en La mística de la feminitat (1965), va verbalitzar el malestar inefable –“el problema que no té nom”– d’aquelles dones nord-americanes que, emmarcades en una rutina mecanitzada i alienant, havien estat despullades de les seves voluntats i inquietuds: “Puc fer-ho tot i m’agrada, però això no deixa temps per pensar en el que una és realment. […] No tinc un problema al qual pugui donar-se-li un nom determinat. Però estic desesperada”. Mig segle més tard, i en un context de capitalisme salvatge, Lina Meruane (Xile, 1970), escriptora i docent, reedita Contra los hijos.
Meruane recupera el text de Friedan i el discurs pronunciat per Virginia Woolf el 1931, així com també significatius textos literaris –com, per exemple, l’obra teatral Casa de nines de Ibsen o la novel·la avantguardista Parc industrial de Galvão– per preguntar-se: “Què ha succeït? No ens havíem alliberat, les dones, de la condemna o de la cadena dels fills que ens imposava la societat? No havíem aconseguit sortir i entrar i sortir del cèrcol domèstic deixant enrere les culpes?”.
Llegiu-ne més aquí