Cinc persones que s’han aixecat ben d’hora d’un matí de tardor omplen un cotxe amb la calefacció posada tot i que les mans i els peus continuen glaçats. Després de rectificar diverses vegades la ruta, guiats per un GPS que sembla no tenir-la massa clara, veuen un edifici gran ple de finestres i ciment, amb pistes esportives, algun arbre, uns troncs alineats a terra i una estructura feta amb unes plantes que s’entrellacen buscant-se i deixant intuir a les cinc ocupants que aquell pot ser el seu destí.
Comença a brollar la il·lusió dins del cotxe, en el que tot just ara, quan ja ha passat més d’una hora i mitja de viatge, es nota l’escalfor. Després de fer unes quantes voltes abans d’aparcar, caminen juntes mirant cap a l’interior dels murs i les baranes, buscant quelcom que les ajudi a reforçar la idea de per què estan allà… Un cistell al costat de la porta, uns arbres que donen una lliçó clara i contundent de l’època de l’any en què es troben, oferint una gamma de colors infinita, vidreres grans sense cap tipus de decoració enganxada… màxima expectació.
Entren a una cafeteria que hi ha molt a prop, o ho intenten, doncs està absolutament plena i desbordada per una multitud de persones, la majoria dones, que parlen, prenen alguna beguda calenta i mengen amb presses. Veuen cares amb una falta evident de son, de cansament físic i psicològic després d’una setmana plena de moments intensos, alguns agradables i satisfactoris, d’altres plens de tensió… Però també amb una actitud d’expectació i il·lusió, de rialles nervioses…
Descobriu-ne més des d’aquest enllaç