Davant els atemptats de Barcelona, comesos per nois molt joves, amb tota la vida per davant, és inevitable preguntar-nos què hem fet malament en el sistema educatiu, què ha fallat en el procés de socialització i formació d’aquestes persones. En haver estat reivindicats per Estat Islàmic, d’altra banda, sembla lògic també que l’atenció s’hagi centrat en saber com es produeixen determinats processos de radicalització dins del món musulmà i en les mesures per prevenir-los, detectar-los i afrontar-los des dels centres escolars.
I aquí s’imposa una primera constatació: sabem encara molt poc de la vida, és a dir, dels sentiments i les dificultats, dels pensaments i vincles, dels dilemes i referents, dels fracassos i expectatives, dels fills i filles d’immigrants estrangers, la major part dels quals ja han nascut al nostre país o van arribar-hi sent nens. Utilitzem i adaptem les conclusions de recerques realitzades a França, a Gran Bretanya o a Califòrnia, però tenim la certesa que ni les condicions, ni les circumstàncies, ni els protagonistes, per activa i per passiva, són replicables. En haver-se detingut en gran part els fluxos migratoris, arran de la crisi econòmica d’aquest últim decenni, alguns responsables mal informats han decretat, pel que sembla, que aquesta és una pàgina del passat que no convé tornar a obrir.
En segon lloc, i en un sentit completament diferent, caldria dir que el problema del mal, fins i tot del mal radical, no es refereix en exclusiva al món musulmà, sinó que és una qüestió senzillament humana. El mal no és una qualitat inherent a algunes persones, patològicament malaltes, intrínsecament cruels o predisposades genèticament o culturalment al fanatisme, per més que tant la medicina com el dret o la religió actuïn sota aquest supòsit. La veritat és que per a la societat seria enormement tranquil•litzador que això fos així: la solució es basaria en detectar i identificar aquestes persones, retirar-les de la circulació per guarir-les, rehabilitar-les o sublimar les seves pulsions malignes, si fos possible, o mantenir-les aïllades la resta de les seves vides.
Llegiu-ne més fent clic aquí